La convivència escolar és un pilar fonamental per al desenvolupament dentorns educatius segurs, inclusius i respectuosos. A Espanya, tant el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports com les administracions autonòmiques, han impulsat diverses estratègies per millorar la convivència als centres educatius. Aquest article analitza la normativa nacional i regional, les iniciatives governamentals i els programes de formació docent orientats a la prevenció de l’assetjament escolar i la resolució pacífica de conflictes. També es proposen estratègies per a una gestió més eficaç i unificada, destacant el paper clau de la inspecció educativa en la supervisió i la millora de la convivència escolar, així com exemples de projectes de bona pràctica que poden servir d’inspiració. Finalment, s’examinen els reptes actuals, com la desigualtat en l’aplicació de polítiques, la manca de recursos especialitzats i la necessitat d’una coordinació més gran entre administracions, centres i famílies. Aquestes limitacions subratllen la necessitat d‟estratègies més inclusives i precises per maximitzar l‟impacte dels indicadors en l‟educació.
